Entrearbres. Cristina MontserratSi vius en una urbanització potser no saps el grau de risc d’incendi forestal al que estàs exposat
Hi ha multitud d’urbanitzacions aïllades, disperses, ubicades en barrancs o envoltades de masses forestals contínues, completament desprotegides davant el risc d’incendi forestal.
La vulnerabilitat d’aquests nuclis urbans envoltats de massa forestal s’agreuja amb els pocs o insuficients accessos a la zona, habitualment només un, fins i tot amb carrers sense sortida que són autèntics culs de sac, o per la morfologia dels incendis en l’actualitat, de tal magnitud que cremen incontrolablement com els més recents de Califòrnia, Portugal i Grècia.
Característiques que són homologables al nostre territori, amb un canvi climàtic que ens és desfavorable, sovint fins i tot, sense protocols d’actuació per a casos d’emergència i amb el desconeixement de la població de la vulnerabilitat en la que ens troben.
A partir dels terribles incendis de l’any 2003, es va impulsar la coneguda Llei 5/2003 de mesures de prevenció d’incendis forestals a les urbanitzacions aïllades sense continuïtat amb la trama urbana i que, a partir de la Llei 2/2014, actualment afecta a totes les urbanitzacions sense excepció, també als nuclis urbans, edificacions i instal·lacions ubicades en terrenys forestals.
Més de la meitat de les urbanitzacions a Catalunya incompleixen la Llei vigent.
Sovint per manca de partides pressupostaries dels consistoris, per no situar-ho com a prioritat política i per l’escassa pressió veïnal. Sense ser interpel·lats per l’administració, en la majoria dels casos els veïns no són conscients del perill potencial al que estàn sotmeses les seves llars i no s’impliquen com a part activa.
Al 2017 la Diputació de Barcelona va oferir ordenances als ajuntaments que facilitàvem la planificació dels costos d’aplicar la creació i manteniment de franges perimetrals i zones verdes per a nuclis vulnerables davant del risc d’incendi forestal. Una part d’aquestes actuacions són d’obligatorietat pels propietaris.
Però per a la majoria d’urbanitzacions s’arrosseguen altres conflictes, com el clavegueram, l’urbanització de carrers o l’insuficiència de diferents serveis. Davant d’un descontentament sistèmic, la classe política prefereix no obrir nous fronts o remenar aigües túrbies.
És ben cert que en alguns casos s’han efectuat tímides campanyes d’informació amb reunions d’associacions de veïns, però el desconeixement de les obligacions particulars, vulnerabilitat i prevenció continua sent la comú entres els propietaris.
Es fan necessàries millors i més persistents campanyes informatives, facilitats als veïns per afrontar els costos i la voluntat política per fer complir les ordenances com a accions de prevenció abans no es reprodueixin les condicions que facin inevitable una catàstrofe.
El veïns han de prendre consciència que el lloc on es viu no està aïllat del seu entorn i que cal assumir uns costos per viure en contacte amb la natura, talment es gaudeixen lliurament els avantatges. Obligacions que no són altres que mantenir les seves parcel·les nétes, amb control de la massa arbòria i vegetal tal i com marquen les directives.
Obligacions de las que en el seu incompliment són responsables subsidiaris els ajuntaments, que han de desenvolupar les mesures de prevenció d’incendi als seus municipis.
Entrearbres ha realitzat a l’estiu del 2018 un total d’onze direccions d’obres sobre treballs forestals en el compliment de la LLei en els perímetres d’urbanitzacions, en diferents municipis de l’Anoia, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Garraf, etc. En totes elles, durant la feina sobre el terreny hem pogut constatar que 9 de cada 10 veïns eren del tot aliens al risc d’incendi al que estaven sotmesos. Sense coneixement de què és una franja perimetral, un pla d’emergències o en que estan obligats com a veïns en relació a les mesures de prevenció d’incendis.
Experts reputats en l’estudi de les causes, en la prevenció i l’extinció d’incendis com Marc Castellnou, David Caballero, Ferran Dalmau, Eduardo Rojas, Javier Madrigal… entre molts d'altres, han publicat nombrosos articles i estudis concloents sobre aquesta situació. De moment, sense el resó que es mereix, ni amb una resposta d’implicació efectiva per part dels ajuntaments.
Si volem allunyar-nos de casos de territoris habitats completament arrasats com els que hem vist als telenotícies, sense haver implementar cap mesura pal·liativa per minimitzar les conseqüències, quedarem exposats a un perill creixent, completament indefensos i amb la perplexitat com única resposta.
Es hora de fer efectiva l’aplicació de les lleis i els plans preventius dels quals ens hem dotat.