Entrearbres. Cristina MontserratQuan el món forestal està sotmès a tendències polítiques
Un dels serveis que presta Entrearbres és l’assessoria en temes forestals, la qual cosa ens porta sovint a assistir a assemblees d’associacions de propietaris en representació dels nostres clients i com a agents especialistes.
Aquestes trobades amb diferents perfils de propietaris sempre són interessants. Revelen situacions locals, problemes, reivindicacions o iniciatives i és fàcil reconèixer un seguit de punts que es manifesten amb la mateixa inquietud en diferents parts del territori.Potser la principal d’aquestes preocupacions és la dificultat en l’obtenció de permisos per realitzar actuacions als boscos. Una tramitació administrativa cada cop més complicada, gens àgil i amb terminis d’espera interminables.
El fet és que les intervencions al bosc no són ben apreciades. Socialment impera una visió ecològica traumàtica del medi ambient, que si bé en alguns casos és fonamentada, en altres àmbits no respon a criteris científics i queda substituïda per un alarmisme mediàtic que no separa ni identifica objectivament cada realitat ambiental.
Aquest refús social equipara generalment intervenció amb agressió o transformació amb mutilació i condiciona completament a la classe política.
Paradoxalment, les actuacions que reivindica el món forestal no haurien de suscitar cap polèmica, just al contrari, es fonamenten en contrastades conclusions mediambientals postulades per professionals com els enginyers de forests, necessàries per contrarestar dinàmiques d’impacte sobre els boscos.
Entre elles, l’abandonament de zones de cultiu, de la ramaderia, la pressió urbanística, la prevenció d’incendis o les sinergies entre aprofitament econòmic i el manteniment de les zones forestals.
Objectius i estudis que malgrat el coneixement de l’administració, eviten per por a posicionar-se en decisions que els puguin resultar polèmiques. Tot al contrari, incrementen les traves burocràtiques.
Així doncs, la solució per contrarestar polítiques adverses és la comunicació. El col·lectiu forestal ha de divulgar més i millor, recuperant espai mediàtic.
És precisament la defensa de l’ecologia, l’equilibri i la preservació el que reclamem dinamitzar, amb transformacions del territori desacomplexades políticament, sota criteris científics i professionals que ho avalen.
Només d’aquesta manera la percepció social i la tendència política revertiran favorablement.