Entrearbres. Cristina MontserratPer què el Pi Canari sobreviu als incendis?
A la mediterrània estem acostumats als devastadors incendis forestals i al paisatge desolador que perdura durant anys. No fa pas gaire però, al lloc on m’havia traslladat per unes petites vacances, (crec que merescudes), vaig aprofitar la ocasió per visitar un altre escenari, una zona boscosa que havia arrasat el foc i malgrat aquest, reviu.
Em trobava davant del Pinus Canariensis, una conífera endèmica i emblemàtica de les illes Canàries, que presenta un aspecte per aquest tipus que el fa únic a tota Euràsia, les seves acícules estan agrupades de tres en tres.
Ara bé, la seva característica més destacable és com ha evolucionat adaptant-se a un hàbitat volcànic, amb conseqüents episodis d’incendis, adquirint una extraordinària resistència al foc. Fins i tot patint la crema i pèrdua de totes els fulles, el Pi Canari pot reviure.
Aquesta capacitat es deu al gruix de la seva escorça, que recobreix el troc formant una gran capa suorosa que l’aïlla de les flames i la calor, però sobretot és l’especialització en la seva adaptació el que li permet després d’un incendi forestal regenerar-se des del tronc i branques més gruixudes, rebrotant també de tanys i emetent noves branques fins i tot arran de terra.
En les fotos que vaig realitzar a @Tejeda_GC, a Gran Canària, s’aprecia l’estat de regeneració actual en el que es troba el bosc després del gran incendi del 2017.
Una particularitat que el converteix un una espècie de gran utilitat en tasques de reforestació i que l’han portat a altres indrets del món.
Està dotat d'una gran capacitat en la subjecció de sòls, pot desenvolupar-se en zones rocoses, amb escassa matèria orgànica i és de ràpid i fàcil creixement.
Entre moltes altres característiques d’aquest arbre extraordinari, trobem la fusta dels exemplars més vells, que és d’altíssima qualitat, molt valuosa i demandada, malgrat no quedar-ne gaires.